EL CONTROL PARENTAL
Amb internet i les possibilitats cada vegada més innovadores de la tecnologia, se’ns ha obert un món infinit tant d’informació com d’entreteniment. Hi ha qui diu que és una revolució enorme de la qual hem sentit l’explosió però encara no hem vist els efectes. Si com a adults ja ens és complicat controlar el temps i els hipervincles, de clic en clic, absorbint i anul·lant informació progressivament, imagineu els joves que no tenen les eines ni per entendre-ho ni per controlar-ho i que han nascut i crescut rodejats d’aplicacions addictives, sempre a la recompensa de likes. És per això que, arran de la xerrada que Iván Rodríguez va portar a terme al FEAC, volem parlar del control parental, d’aquells mecanismes que permeten als pares limitar l’accés a internet dels seus fills. Us resumim, doncs, els punts més interessants de la xerrada.
La primera eina que podem portar a terme és filtrar els continguts i aplicacions dels dispositius dels nostres fills, de manera que limitem de què pot disposar i de què no. Es pot aplicar, per exemple, un filtre per paraules o adreces de llocs web i així evitar que cert contingut inadequat quedi accessible. Una altra preocupació importantíssima és, com dèiem, el temps que els menors destinen a la pantalla. Podem restringir aquest temps d’ús i que una vegada se superi quedi bloquejat. Un altre mecanisme possible és supervisar l’activitat del dispositiu i saber el temps que s’ha dedicat a cada aplicació en una mena d’informe que la resumeix. També hi ha l’opció de tenir accés al contingut concret de missatges, trucades i fotografies, tot i que és a partir d’aplicacions de pagament. Recordem, també, que hi ha la possibilitat de saber localització immediata del dispositiu i, per tant, ens permet saber on es troba el nostre fill o filla.
Tenim diverses maneres de portar a terme aquestes limitacions. La primera que cal tenir present és el rúter, el punt d’entrada t’internet a casa. Avui, la majoria ja inclouen opcions de control parental com la restricció d’horaris o el bloqueig de pàgines i continguts. Aquesta és una manera molt útil per a limitar l’ús en dispositius que requereixen la wifi, però en un mòbil és possible seguir connectat a través del pla de dades. Per controlar específicament l’aparell mòbil del nostre fill hem de configurar-hi limitacions d’ús i de continguts abans que arribi a les seves mans.
Altres mesures senzilles per controlar l’ús de les pantalles poden ser, per exemple, col·locar l’ordinador en una sala de la casa d’ús comú, deixar el mòbil fora del dormitori quan els joves se’n van a dormir o no utilitzar la tecnologia quan es fa un àpat conjuntament. Evidentment, no cal dir que en darrera instància és important establir converses amb els joves per saber què els interessa, què cerquen i com a les xarxes. Ensenyar-los a utilitzar aquests dispositius amb precaució i sentit comú, guiar-los i acompanyar-los en el que no deixa de ser un aprenentatge.
