L’ús i abús i de les pantalles en nens i joves és un tema del qual s’ha parlat àmpliament. Evidentment, des de l’escola som conscients que tenen un vessant educatiu i que una bona competència digital és necessària per als adults del futur. Però també sabem que utilitzar-les massa o començar quan són massa petits té uns efectes indiscutiblement negatius. Si ja els adults sovint hi dediquem més temps del que voldríem, imagineu-vos ells, quan la pantalla ho té tot per absorbir-los: rapidesa, colors, infinitat de vídeos al clic d’un sol dit. Ja s’ha parlat molt, també, de l’efecte perjudicial en els més petits: de la sobreestimulació que els suposa, de la seva incapacitat per autocontrolar-se, de com afecta el son i la salut ocular. La realitat és que no els ajuden ni al seu desenvolupament físic ni cognitiu.
Per això us volem parlar dels escacs. D’aquest joc mil·lenari al qual tots, en un moment o altre de la nostra vida, hem jugat; amb els avis, els pares o també a l’escola, de petits. A l’altra banda del mirall negre, els efectes beneficiosos dels escacs estan més que demostrats: desenvolupen la intel·ligència cognitiva i emocional, són molt útils en casos de TDAH, milloren la memòria i la creativitat, augmenten la capacitat de concentració i ajuden a desenvolupar el pensament lògic. Ja fa anys que alguns centres escolars inclouen aquesta disciplina a les aules i fins i tot hi ha països que la tenen com a part del programa escolar. A la nostra escola, a primària, i juguem a l’aula i l’oferim com una extraescolar. Penseu que a partir dels sis anys és l’edat idònia per iniciar-s’hi. De fet, hi ha nombrosos estudis que demostren que els alumnes que aprenen a jugar escacs a l’etapa de primària, augmenten significativament la seva capacitat de lectura, ja que potencien l’atenció i la capacitat de comprensió. A tall de curiositat, dir-vos que el número de partides diferents de quaranta moviments als escacs és molt superior que el número d’electrons de l’univers. És, realment, un joc fascinant. Que comenci la partida!
