Aquest any a l’escola ja fa setmanes que preparem el Nadal. Les classes s’han omplert de materials per reciclar i d’uns taulons on cada grup crearà el seu pessebre. A partir de l’onze de desembre en farem una exposició al gimnàs de l’escola. De moment, tenim tots els alumnes engrescats i buscant la manera de fer els rius, les muntanyes i les figures. 

Enguany se celebra l’aniversari del primer pessebre i Sant Francesc d’Assís n’és un dels fundadors. Hem de situar-nos al 1223, a la missa de Nadal al bosc del poble italià de Greccio, amb tots els habitants reunits el al voltant de la figura del nen Jesús, que havia fet ell mateix. Diu la llegenda que mentre cantaven lloances al misteri del Naixement, la figura del nen Jesús va cobrar vida i va estirar els bracets fins al Pare Francesc. S’havia produït un miracle i des de llavors, el costum dels Naixements es va estendre per tot el món.

Hem de pensar que uns anys abans Sant Francesc d’Assís s’havia unit a les Croades. Va anar a Terra Santa, on volia portar la pau i després va viatjar fins a Egipte a predicar l’Evangeli. Va estar-se a la terra que havia trepitjat Jesús i segurament el va impactar veure que era un escenari de guerra i de mort. Molt possiblement, la idea del pessebre neix del desig de voler recuperar els llocs sants, intentant transportar al seu temps l’experiència de la nit del Naixement.

El 1986, el Papa Joan Pau II va proclamar Sant Francesc d’Assís Patró Universal del Pessebrisme. Ens fa molta il·lusió, doncs, dedicar aquests dies  pensar la nostra representació del pessebre, aprenent més coses sobre una figura cabdal de l’espiritualitat catòlica i reflexionant sobre què significa per a nosaltres el pessebre.